Projecte fem un país

1. Individu i societat

• Sociologia

- La societat és el conjunt d’individus que interaccionen entre sí compartint finalitats, conductes o trets culturals.
- Els sistemes socials confereixen als seus membres diferents capacitats vivint dins de diversos sistemes: familiar, social, ecològic... Hi ha propietats emergents que sorgeixen de determinats sistemes com el llenguatge, la cultura, les morals, etc. La interacció entre els membres del sistema es complexa. En les relacions tots influïm i som influïts.
- La intel·ligència social sorgeix de la interacció entre persones.
- L’estat és una forma d’organització política per la qual es constitueix el sistema polític d’una societat.


• Evolució de les formes d’organització social

- D’agrupacions primàries hem passat a agrupacions complexes. L’evolució és la següent:
Tribal: petites agrupacions basades en relacions de parentiu.
Esclavista: grup reduït que dirigeix i ostenta la posició de ciutadans i la resta s’ocupa de la producció.
Feudal: d’economia rural, cada senyor tenia el seu feu i els seus vassalls.
Moderna: tots els éssers humans son iguals sense importar estatus, rol, etc.


• Socialització

- La socialització és el procés per mitja del qual la persona aprèn i interioritza els elements socioculturals del seu medi ambient i els integra en la seva personalitat.
- Fases:
En la primera l’individu adquireix coneixements, valors, models i símbols propis dels grups als quals s’integra.
La segona s’anomena internalització i els individus passen a convertir-se en formes de pensar i de ser pròpies.

2. De la teoria a la pràctica: ètica i política

• L’acció política

- L’acció política és la manera d’organitzar i participar en el govern comú. Hi ha:
Societat política: són l’estat, les institucions i els poders.
Societat civil: institucions i mecanismes de coordinació social.


• La relació entre ètica i política

- Hi ha dues respostes possibles:
1. No hi ha relació, són dues realitats diferents. Trobem dues teories:
Realisme polític: la política es considera una ciència autònoma .
Idealisme polític: projecte ètic ideal, mancat de realitat pràctica.
2. Hi ha relació, però amb diferències. És l’acceptada en els nostres dies.


• La justícia i la política

- La justícia com a igualtat: hi ha la igualtat natural i la igualtat política o de dret. La primera es que els éssers humans són iguals, i la segona es que són iguals davant la llei.

- La justícia com a llibertat: la llibertat és considerada un dret natural inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho. Els règims democràtics han de procurar les condicions adequades perquè la llibertat pugi desenvolupar-se.

- La justícia és donar a cadascú el que és seu: els drets són previs a la justícia i s’ha de tractar a cada persona d’acord amb els seus drets. Les normes han d’estar d’acord amb els drets humans.

• Ètica i dret

- Els drets humans fan referència a la ètica. Constitueixen el marc moral i de justícia universal. Fan referencia al dret positiu.
- Tipus de dret:
Drets subjectius: són pretencions legitimes dels subjectes.
Drets naturals: és basen en la naturalesa humana
Drets morals i ètics: són exigències morals perquè la convivència sigui justa.

3. El poder polític: formes i legitimació

• Funcions del poder polític

- Assolir solucions.
- Adoptar decisions.
- Assegurar la seguretat física.
- Benestar material.

• Formes clàssiques del poder polític

- Teocràcia: el poder prové d’un ser superior de caràcter diví. És una política estesa en l’antiguitat i en l’edat mitjana.
- Aristocràcia: el poder l’han d’exercir els millors (ancians). Estesa en la Grècia antiga.
- Monarquia: el govern es transmet per herència. Poden ser absolutes, constitucionals o parlamentaries.
- República: govern escollit per votació.

• Règims polítics actuals

- Règims democràtics: els ciutadans tenen poder de decidir qui els governa i participar en la vida pública.
- Règims dictatorials: poden ser monarquies absolutes, dictadures dirigides per un sol partit polític o dictadures militars.
- Règims mixtos o híbrids: combinen democràcia i dictadura. Casi sempre per pressió internacional.

• Legitimitat del poder polític

-Formes de legitimació:
Legitimitat tradicional: es basa en la creença de la validesa del que sempre ha existit.
Legitimitat carismàtica: es basa en les característiques personals i extraordinàries que té el governant.
Legitimitat legal: es troba en les lleis i en la justícia. És la que caracteritza el poder polític modern.

- Legitimitat en les democràcies modernes:
Teories que han intentat identificar legitimitat amb eficàcia
Teories que basen la legitimitat de la democràcia en la participació activa dels ciutadans en les decisions polítiques.
Teories que apel·len a la legitimitat basada en la lleialtat als valors democràtics i la defensa dels drets humans.

- La revolució és la resposta contundent contra la injustícia del poder. L’objectiu es establir un nou ordre moral i material.

4. L’estat democràtic de dret

- L’estat és una forma d’organització política, destinada a regular les maneres d’exercir el poder, el control i l’autoritat.

• L’estat de dret

- És una forma d’organització política, en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.

• Les institucions bàsiques:

- El poder executiu: s’ocupa de la administració i execució de les lleis.
- El poder legislatiu: resideix en el parlament, representa als ciutadans i la seva missió es elaborar lleis.
- El poder judicial: vetlla perquè les lleis es compleixin i si no sanciona.

• Funcions i legitimació

- Funcions bàsiques:
Garantir l’ordre i la seguretat.
L’objectiu és la recerca de la pau a escala mundial.
Preservar els drets.
Defensar els valors democràtics.
Mantenir l’estat del benestar.
Col·laborar amb la resta dels estats.

5. La utopia democràtica

• Una utopia racional i realitzable

- Una utopia és una forma ideal de viure que es considera valuosa i desitjable però que no existeix en lloc.
- La realització del model ètic és basa en l’actitud del ciutadà i en la dignitat de tots els éssers humans. També se’n deriven deures envers als altres.
- La democràcia és un règim polític amb tres característiques:
Principi de legitimitat
Sistema polític per resoldre problemes d’exercicis del poder.
És un ideal polític.

• Models actuals de democràcia

- La teoria de l’elitisme competitiu defensa una democràcia realista per mitja d’una lluita competitiva pel vot del poble.
- La teoria del pluralisme polític defensa l’existència de diversos partits i interessos polítics.
- Les teories de la democràcia participativa relacionen la dignitat i autonomia de l’ésser humà amb la possibilitat de participar de forma activa en les decisions que ens afecten.

• Els problemes actuals de la democràcia

- La desconfiança en les majories:
Les majories s’identifiquen amb les masses i el poble es deixa arrossegar perquè es més còmode.
Les majories acostumen a ser tiranes.
L’educació ha de ser prioritària.
Cal afavorir l’accés a la informàcia per a tots els ciutadans.
La participació ciutadana és necessària.
- La presencia de les minories: la democràcia s’ha de fixar també en els drets de les minories i reconèixer les diferencies.
- El consumisme:
Moviments migratoris per buscar millors condicions de vida.
Degradació del medi ambient per sobreexplotació de recursos naturals.
Contrastos socials i culturals.
- El xoc de civilitzacions: té relació amb la importància de l’economia al món, el lideratge polític dels Estats Units i el protagonisme de la cultura i els valors occidentals.
- La manca de participació política i el sistema de partits: són restriccions legals perquè els immigrants queden exclosos i abstencions (no exercir al dret al vot).
- Les democràcies mediàtiques: no ostenten la representació popular i augmenten la capacitat de decisió del ciutadà.
- El terrorisme: grups violents i armats que atempten contra l’estat i les seves institucions civils.
- La globalització: hi ha una confrontació entre nacionalismes i sistema global.

Els problemes morals

• El valor donat a la vida

La ovella dolly: Dolly ha estat el primer mamífer clonat a partir d'una cèl.lula d'un animal adult. Aquesta ovella es va derivar de cèl.lules mamàries d'una ovella vella de sis anys, que es deia Finn Dorset, les quals van ser cultivades durant vàries setmanes al laboratori.

Les cèl.lules individuals van ser llavors fusionades amb òvuls infertilitzats, dels quals, el seu material genètic, havia estat extret. 277 d'aquests òvuls reconstruits- cadascun d'ells ara amb un nucli diploide d'un animal adult- van ser cultivats durants sis dies en recipients provisionals. 29 dels òvuls, que van mostrar haver desenvolupat adequadament el cicle cel.lular, van ser implantats en ovelles escoceses. Una va donar vida a un anyell, Dolly, 148 dies després.

• Els deures a la comunitat

Sancions de fins a 3000 euros per conductes incíviques en Cintruénigo

L'ajuntament ha aprovat una nova ordenança. Seran multades les pintades, els danys en el mobilirari, escopir al terra o deposicions canines.

• El poder i el seu exercici
  

Llei antitabac - (divendres, 30 desembre de 2005)

El projecte de llei antitabac, aprovat divendres pel Consell de Ministres, endureix la norma actual de consum de cigarretes. Quan entri en vigor la llei, previsiblement al gener de 2006, no es podrà fumar als llocs públics i, a més, estarà prohibida la publicitat en tots el mitjans de comunicació, la distribució promocional de productes de tabac i el patrocini d’esdeveniment per part d’empreses tabaqueres.

Segons el projecte de llei, estarà totalment prohibit als centres de treball, excepte a l’aire lliure, centres i establiments sanitaris, centres docents, instal·lacions esportives cobertes, zones destinades a l’atenció al públic, centres comercials, centres culturals, biblioteques, museus, sales de festes on puguin entrar menors de 18 anys, ascensors, cabines telefòniques, caixers automàtics, transports i estacions de serveis.

De la seva banda, els bars i restaurants de més de 100 m2 hauran d’habilitar zones per a fumadors i els que tinguin una superfície inferior hauran d’indicar a l’entrada de l’establiment i permeten o no fumar.

També podran instal·lar zones per a fumadors els establiments penitenciaris, hotels, hostals, sales de festa per a majors de 18 anys, teatres, cinemes, estacions d’autobusos, ports i aeroports, entre d’altres centres. Aquestes zones per a fumadors hauran d’estar degudament senyalitzades, estar separades de la resta de zones i tenir sistemes de ventilació independents.

La llei estableix tres tipus d’infraccions per a aquells que no compleixin la normativa: lleus (fins a 600 euros), greus (de 601 a 10.000 euros) i molt greus (de 10.001 a 600.000 euros). Dins les sancions lleus, s’estableix una multa de 30 euros per qui fumi en zones prohibides.

• Atenció als febles

En temps de crisi econòmica, sens dubte les polítiques destinades als col·lectius més desafavorits -persones dependents, menors, dones agredides, entre d'altres- constitueixen una prioritat compartida per tots. Però a l'hora de definir les mesures, Josep Lluís Cleries (CiU), Consol Prados (PSC), Carme Capdevila (ERC), Rafa López (PPC) i Hortensia Grau (ICV-EUiA) ofereixen propostes molt diferents.

• Tracte amb els estrangers i els diferents

Fa sis anys que és a Espanya i ja està acostumat a esperar que els tràmits de renovació dels papers triguin un temps. Aquesta és la tercera renovació que fa: «No em sembla ni bé ni malament, és el que triguen. És normal perquè hi ha molts immigrants a Espanya». Fa uns dies, l'Edu es va desplaçar des de Granollers, on viu, a l'oficina del carrer de Múrcia de Barcelona per obtenir un permís de retorn per viatjar al

seu país. Es va trobar amb la sorpresa que no podia entrar a l'edifici. Havia de demanar cita prèvia. «Els porters et tracten malament», afirma amb absoluta serenitat. Per sort, el seu vol no surt fins Nadal i, després de demanar cita per internet, ha pogut accedir al permís. Un permís que és conseqüència dels quatre mesos que fa que espera la renovació de la seva documentació de residència legal a Espanya. «Encara no m'ha arribat la carta amb la confirmació de la renovació», explica l’Edu.

• El més enllà, la mort, els déus, el sentit de la vida.

Ens trobem davant d'una societat desballestada que genera més problemes que solucions en menysprear el valor de l'esforç, que es pretén substituir per la superficialitat, el menfotisme i el consumisme.

Cal admetre que viure no és fàcil, suposa acceptar amb dignitat el repte que planteja la vida, amb la seva càrrega d'adversitat, i que sobreviure és trobar sentit als possibles sofriments però també a les alegries, també significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que ens planteja la vida.

En l'actualitat, les persones, es sotmeten al conformisme de fer el que fan altres persones o al condicionament de fer el que altres volen que facin. qüestió que els acaba provocant un buit existencial. No és comprensible l'augment de fenòmens d'angoixa, alcoholisme i suïcidis encoberts, llevat que es reconegui l'existència d'aquest buit existencial que li serveix de sustentació.

Filosofia

Vocabulari

• El coneixement ètic

-Moral, filosofia de la moral i ètica

1. Moral: És un sistema que defineix el comportament de cada societat, jutjant aquelles accions que considerem correctes o no.

2. Filosofia de la moral: L’estudi de la moral com a component del comportament humà.

3. Ètica: És la moral que universalitzem, considerem vàlida per a totes les cultures i que hem extret d’allò que hem conegut.

4. Costum: Allò que s’imposa per ensinistrament social i que esdevé una acció reconeguda i acceptada per a la societat.

5. Dret: Se’ns imposa per coacció de l’autoritat i els hem de dur a terme com a components de la societat i la cultura.

-Genealogia de les morals

1. Intel·ligència social: Aquella intel·ligència que sorgeix i neix de les relacions i interaccions de les intel·ligències personals.

2. Projecte privat de felicitat: Són els objectius, desitjos i interessos que presenta cadascú i que comporten la felicitat com a meta.

3. Desitjos bàsics: Són aquells interessos que compartim i que són universals, com la salut, el benestar,etc.

4. Racionalitat compartida: És aquella que hem cercat a causa de l’ús racional de la intel·ligència i que és social, pública i comunicativa.

-El mètode per a l’elaboració de l’ètica

1. Dignitat: és una naturalesa que tenen tots els èssers humans pel sol fet de ser-ho, i de la qual provenen alguns drets fonamentals. És un valor independent d’altres característiques.

2. Relativisme: un gran perill al qual l’ètica s’enfronta, que no té un fonament superior a la intel·ligència humana i que està sotmesa a tota mena d’influències.

3. Naturalesa humana: És el concepte que cadascú posa a dins de la seva forma d’actuar innata, els seus pensaments.

4. Revelació divina: És el coneixement que depèn de la fe i no de la raó, creure en Déu. No és vàlida per a una ètica filosòfica.

5. Axioma: És una afirmació, una explicació no demostrable, però que serveix de fonament per a un conjunt de veritats que s’han estructurat sobre aquest argument.

6. Felicitat subjectiva: Allò que ens fa feliç a cadascun de nosaltres individualment.

7. Felicitat objectiva: La idea col·lectiva d’una forma de conviure, les relacions externes, el reconeixement dels valors justos.

-Criteris de veritat ètica

1. Evidència: És aquell criteri afirmat i que veiem clarament, però que no és definitivament fiable.

2. Errors: Són aquelles idees que tenim per bones i que després verifiquem que eren equívoques.

3. Pau, llibertat, igualtat i justícia: Són els valors fonamentals.

4. Evidència personal: És el criteri propi, però no significa que sigui l’últim jutge en matèria de moral, ja que pot ser incorrecte.

-Criteris fonamentals

1. Evidència subjectiva: És el criteri fonamental, per tenir-lo és necessari el compliment dels desitjos humans, la satisfacció de les necessitats humanes i l’eliminació del patiments humà innecessari.

2. Experiència moral: El factor més important en el progrés moral de la humanitat és el desenvolupament exprimental del coneixement, que creix al marge dels sistemes.

3. Arguments d’un observador imparcial: Jutjar sense tenir en compte el lloc social que ocupem, la nostra idea del bé i els nostres interessos.

4. Diàleg argumentat: La justícia només es pot assolir després d’una discussió argumentada en la qual participin totes les parts afectades.

5. Imperatiu categòric: Actuar de tal manera que la pròpia conducta pugui servir com a norma universal de conducta.

Mots encreutas