Els problemes morals

• El valor donat a la vida

La ovella dolly: Dolly ha estat el primer mamífer clonat a partir d'una cèl.lula d'un animal adult. Aquesta ovella es va derivar de cèl.lules mamàries d'una ovella vella de sis anys, que es deia Finn Dorset, les quals van ser cultivades durant vàries setmanes al laboratori.

Les cèl.lules individuals van ser llavors fusionades amb òvuls infertilitzats, dels quals, el seu material genètic, havia estat extret. 277 d'aquests òvuls reconstruits- cadascun d'ells ara amb un nucli diploide d'un animal adult- van ser cultivats durants sis dies en recipients provisionals. 29 dels òvuls, que van mostrar haver desenvolupat adequadament el cicle cel.lular, van ser implantats en ovelles escoceses. Una va donar vida a un anyell, Dolly, 148 dies després.

• Els deures a la comunitat

Sancions de fins a 3000 euros per conductes incíviques en Cintruénigo

L'ajuntament ha aprovat una nova ordenança. Seran multades les pintades, els danys en el mobilirari, escopir al terra o deposicions canines.

• El poder i el seu exercici
  

Llei antitabac - (divendres, 30 desembre de 2005)

El projecte de llei antitabac, aprovat divendres pel Consell de Ministres, endureix la norma actual de consum de cigarretes. Quan entri en vigor la llei, previsiblement al gener de 2006, no es podrà fumar als llocs públics i, a més, estarà prohibida la publicitat en tots el mitjans de comunicació, la distribució promocional de productes de tabac i el patrocini d’esdeveniment per part d’empreses tabaqueres.

Segons el projecte de llei, estarà totalment prohibit als centres de treball, excepte a l’aire lliure, centres i establiments sanitaris, centres docents, instal·lacions esportives cobertes, zones destinades a l’atenció al públic, centres comercials, centres culturals, biblioteques, museus, sales de festes on puguin entrar menors de 18 anys, ascensors, cabines telefòniques, caixers automàtics, transports i estacions de serveis.

De la seva banda, els bars i restaurants de més de 100 m2 hauran d’habilitar zones per a fumadors i els que tinguin una superfície inferior hauran d’indicar a l’entrada de l’establiment i permeten o no fumar.

També podran instal·lar zones per a fumadors els establiments penitenciaris, hotels, hostals, sales de festa per a majors de 18 anys, teatres, cinemes, estacions d’autobusos, ports i aeroports, entre d’altres centres. Aquestes zones per a fumadors hauran d’estar degudament senyalitzades, estar separades de la resta de zones i tenir sistemes de ventilació independents.

La llei estableix tres tipus d’infraccions per a aquells que no compleixin la normativa: lleus (fins a 600 euros), greus (de 601 a 10.000 euros) i molt greus (de 10.001 a 600.000 euros). Dins les sancions lleus, s’estableix una multa de 30 euros per qui fumi en zones prohibides.

• Atenció als febles

En temps de crisi econòmica, sens dubte les polítiques destinades als col·lectius més desafavorits -persones dependents, menors, dones agredides, entre d'altres- constitueixen una prioritat compartida per tots. Però a l'hora de definir les mesures, Josep Lluís Cleries (CiU), Consol Prados (PSC), Carme Capdevila (ERC), Rafa López (PPC) i Hortensia Grau (ICV-EUiA) ofereixen propostes molt diferents.

• Tracte amb els estrangers i els diferents

Fa sis anys que és a Espanya i ja està acostumat a esperar que els tràmits de renovació dels papers triguin un temps. Aquesta és la tercera renovació que fa: «No em sembla ni bé ni malament, és el que triguen. És normal perquè hi ha molts immigrants a Espanya». Fa uns dies, l'Edu es va desplaçar des de Granollers, on viu, a l'oficina del carrer de Múrcia de Barcelona per obtenir un permís de retorn per viatjar al

seu país. Es va trobar amb la sorpresa que no podia entrar a l'edifici. Havia de demanar cita prèvia. «Els porters et tracten malament», afirma amb absoluta serenitat. Per sort, el seu vol no surt fins Nadal i, després de demanar cita per internet, ha pogut accedir al permís. Un permís que és conseqüència dels quatre mesos que fa que espera la renovació de la seva documentació de residència legal a Espanya. «Encara no m'ha arribat la carta amb la confirmació de la renovació», explica l’Edu.

• El més enllà, la mort, els déus, el sentit de la vida.

Ens trobem davant d'una societat desballestada que genera més problemes que solucions en menysprear el valor de l'esforç, que es pretén substituir per la superficialitat, el menfotisme i el consumisme.

Cal admetre que viure no és fàcil, suposa acceptar amb dignitat el repte que planteja la vida, amb la seva càrrega d'adversitat, i que sobreviure és trobar sentit als possibles sofriments però també a les alegries, també significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que ens planteja la vida.

En l'actualitat, les persones, es sotmeten al conformisme de fer el que fan altres persones o al condicionament de fer el que altres volen que facin. qüestió que els acaba provocant un buit existencial. No és comprensible l'augment de fenòmens d'angoixa, alcoholisme i suïcidis encoberts, llevat que es reconegui l'existència d'aquest buit existencial que li serveix de sustentació.

Filosofia

Vocabulari

• El coneixement ètic

-Moral, filosofia de la moral i ètica

1. Moral: És un sistema que defineix el comportament de cada societat, jutjant aquelles accions que considerem correctes o no.

2. Filosofia de la moral: L’estudi de la moral com a component del comportament humà.

3. Ètica: És la moral que universalitzem, considerem vàlida per a totes les cultures i que hem extret d’allò que hem conegut.

4. Costum: Allò que s’imposa per ensinistrament social i que esdevé una acció reconeguda i acceptada per a la societat.

5. Dret: Se’ns imposa per coacció de l’autoritat i els hem de dur a terme com a components de la societat i la cultura.

-Genealogia de les morals

1. Intel·ligència social: Aquella intel·ligència que sorgeix i neix de les relacions i interaccions de les intel·ligències personals.

2. Projecte privat de felicitat: Són els objectius, desitjos i interessos que presenta cadascú i que comporten la felicitat com a meta.

3. Desitjos bàsics: Són aquells interessos que compartim i que són universals, com la salut, el benestar,etc.

4. Racionalitat compartida: És aquella que hem cercat a causa de l’ús racional de la intel·ligència i que és social, pública i comunicativa.

-El mètode per a l’elaboració de l’ètica

1. Dignitat: és una naturalesa que tenen tots els èssers humans pel sol fet de ser-ho, i de la qual provenen alguns drets fonamentals. És un valor independent d’altres característiques.

2. Relativisme: un gran perill al qual l’ètica s’enfronta, que no té un fonament superior a la intel·ligència humana i que està sotmesa a tota mena d’influències.

3. Naturalesa humana: És el concepte que cadascú posa a dins de la seva forma d’actuar innata, els seus pensaments.

4. Revelació divina: És el coneixement que depèn de la fe i no de la raó, creure en Déu. No és vàlida per a una ètica filosòfica.

5. Axioma: És una afirmació, una explicació no demostrable, però que serveix de fonament per a un conjunt de veritats que s’han estructurat sobre aquest argument.

6. Felicitat subjectiva: Allò que ens fa feliç a cadascun de nosaltres individualment.

7. Felicitat objectiva: La idea col·lectiva d’una forma de conviure, les relacions externes, el reconeixement dels valors justos.

-Criteris de veritat ètica

1. Evidència: És aquell criteri afirmat i que veiem clarament, però que no és definitivament fiable.

2. Errors: Són aquelles idees que tenim per bones i que després verifiquem que eren equívoques.

3. Pau, llibertat, igualtat i justícia: Són els valors fonamentals.

4. Evidència personal: És el criteri propi, però no significa que sigui l’últim jutge en matèria de moral, ja que pot ser incorrecte.

-Criteris fonamentals

1. Evidència subjectiva: És el criteri fonamental, per tenir-lo és necessari el compliment dels desitjos humans, la satisfacció de les necessitats humanes i l’eliminació del patiments humà innecessari.

2. Experiència moral: El factor més important en el progrés moral de la humanitat és el desenvolupament exprimental del coneixement, que creix al marge dels sistemes.

3. Arguments d’un observador imparcial: Jutjar sense tenir en compte el lloc social que ocupem, la nostra idea del bé i els nostres interessos.

4. Diàleg argumentat: La justícia només es pot assolir després d’una discussió argumentada en la qual participin totes les parts afectades.

5. Imperatiu categòric: Actuar de tal manera que la pròpia conducta pugui servir com a norma universal de conducta.

Mots encreutas

2.2 La filosofia com a sistema: La història de la filosofia.

- Plató: "al contacte de l'amor tothom es torna poeta." Aquesta frase tracta sobre com afecta el amor a les persones i com es tornen. Defensa que els poetes son persones amb molts sentiments.

- Aristòtil: "l'ignorant afirma, el sabi dubta i reflexiona." Aquesta frase tracta de l'ignorancia i de la sabiesa. Defensa que l'ignorant tot s'ho creu, en canvi el sabi tot ho qüestiona.

- René Descartes: "nomès sé que no sé res." Aquesta frase ens tracta dir que ens queda molt per apendre.

- David Hume: "la bellesa està a l'ull de l'observador." Aquesta frase tracta de com és la bellesa, explican-nos que es troba en cada persona de diferent manera. Defensa que al que una persona li pot semblar precios a algú altre no li pot agradar.

- J.S.Mill: "el valor d'una nació es el valor dels individus que la composen". Defensa l'importancia de l'individu i la força que té l'unió del poble per sobre dels que manen.

-Friedrich Nietzsche: "el que em preocupa no es que m'haguis enganyat, es que, a partir d'ara ja no podré confiar amb tu." La confiança que tenim a les persones que estimem pot acabar-se amb una mentida.

FILOFOTO

Perquè em vas deixar sola?















- Em vas dir que caminaries sempre al meu costat, però en els pitjors moments de la meva vida nomès hi ha unes petjades. Perquè em vas deixar sola?
- "Són les meves petjades, jo et portava en braços."
Per: Laura Díaz

És el sentiment d’ignorància el primer pas cap a la filosofia?

Per Cristina Corral

COMENTARI DE TEXT

1. De què ens parla el text?

El text de Francisco Rodríguez ens parla de les quatre grans preguntes que va formular el filòsof Imannuel Kant, i ho relaciona amb el món actual, com defugim intentar respondre-es, que són respostes molt subjectives i sobre la vida de cadascú de nosaltres.

2. Quines idees defensa?

Defensa el fer de investigar i respondre les grans preguntes per així aplicar una forma de prendre'ns la vida com a humans racionals.

3. Explica el significat del següent fragment del text [...]. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?

Significa que tot i que el coneixements necessari, tothom té els seus interessos i els seus objectius amb el saber, i per arribar a diferents metes fan falta diversos camins. Hi ha una diferència bàsica entre el saber i el coneixement, i és que el saber i saber més coses no ens aporta la felicitat, mentre que el coneixement ens aporta molt més, ja que ens sentim plens i satisfets i coneixem millor com son i què és el que desitgem.

4. A quines conclusions arriba?

Bàsicament que la resposta de cadascú de nosaltres i d'aquestes quatre preguntes són les que confirmen, d'alguna manera, la nostra vida. Que no voler respondre les preguntes, és, ja, una resposta, tot i que sigui dolenta, ja que ens prenem de debò la nostra raó.

5. Hi estàs d'acord? Què en penses?

Jo crec que no es poden evitar les preguntes ni que fos el nostre objectiu, arriba un moment a les nostres vides en que alguna cosa ens fa dubtar i preguntar-nos realment les quatre grans preguntes i cada resposta té la seva peculiaritat i singularitat, i una pregunta pot respondre'n a una altre.

6. Compara el text amb el que diu la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur Incert".

La lletra de la cançó fa tot al contrari del que mana el text. Exposa el fet de que l'autor no vol lluitar i respondre les seves preguntes i que "passa" literalment de la seva condició com a home dotat de raó.

Personalment no estic a favor de cap, ja que no fa falta "trencar-se el cap" i respondre les preguntes tan sí com no o deixar-les abandonades a la seva sort. Crec que el moment de formular-les ja arribarà i no fa falta buscar-lo, que la vida segueix el seu propi curs, i totes van a velocitats diferents.

PREGUNTES CLAU

1. Què tenen en comú el pensament mític i màgic?

Que no busquen les lleis naturals, és a dir que no es sotmeten a cap mena de comprovació. Són producte de la imaginació i la tradició.

2. Quina és la pervivència d'aquests pensaments?

La superstició, que encara continua existint (ocultisme, esoterisme...)

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Sí, ja que la religió no està basada en cap fet que estigui comprovat científicament, per això té falta de credibilitat.

4. Diferència entre pensament racional i el màgic/mític?

El pensament racional són productes que es fan a partir del raonament i de la investigació, per tant el pensament està comprovat. En canvi el pensament màgic/mític no està acceptat perquè no està comprovat. Com per exemple la bruixeria.

5. Per quina forma de pensament et decantes?

Pel pensament racional ja que és el més segur i és veritable.

6. Explica una superstició que tinguis.

Trencar un mirall són set anys de mala sort (no es pot demostrar, no podem dir si és verdader o si és fals), racionalment és impossible que trencar un objecte et faci tenir mala sort.

Pensar lingüísticament: Relat curt

Era un divendres qualsevol a la tarda, i la Marta havia quedat amb el seu grup d’amics però quan va arribar on representava que havien de ser-hi no hi eren.
La Marta es va enfadar i es va sentir ofesa perquè no li havien dit res. Es sentia desplaçada del grup en aquell moment perquè ningú havia estat capaç d’avisar-la.
Va trucar a la Marina per preguntar on eren i li va dir que estaven en un bar, la Marta va preguntar-li que com era que no eren al lloc de sempre i que per què no li havien dit res.
La Marina va explicar-li que l’estaven esperant al lloc de sempre però que semblava que començava a ploure i van córrer al bar més proper per tal d’aixoplugar-se i que l’havien intentat trucar però no tenien suficient cobertura, però al veure que no plovia van sortir al carrer i mentre anaven al lloc de sempre la Marta l’havia trucat. Es van retrobar, la Marta es va disculpar per enfadar-se tan ràpidament sense pensar i els altres també per no haver-la esperat abans de marxar corrent.

Per Núria Pujol

Assentades en un banc del parc central de la ciutat hi ha la Maria i la Carla, i just davant seu hi ha un alt gratacels, de on tot sovint en veuen sortir diverses persones. Algunes semblen estressades, d'altres més tranquil·les caminen a pas lent. En surten mares amb fills, avis amb nets, nebots amb oncles... un munt de families que viuen en aquell alt edifici. Transcorreguda una estona, la Maria que s'ha fixat en aquesta gent, pensa que aquell edifici és un edifici de vivendes, no es ni comercial, ni industrial, no son oficines o botigues...
- Carla, crec que aquest edifici és únicament de vivendes. Només n'han sortit adults amb nens agafats de la mà, vells amb més nens, parelles joves i no tant joves... Cadascú diferent, però amb trets en comú: no sortien ni amb objectes de la feina, ni amb ganes de sortir de l'edifici, com fem normalment amb la feina o l'escola... Molts d'ells sortien sense bossa i només amb claus, i tornàvem escassos instants després, alguns amb una barra de pa a la mà, d'altres amb una bossa del supermercat plena.... Per tant, si en aquest edifici no s'hi treballa, és un bloc de pisos on hi viu la gent, ja que hi porten el menjar, hi surten i hi entren freqüentment i diverses vegades al dia...
Era un edifici on hi vivia la gent, la Maria no es va equivocar a l'hora de dur a terme la deducció, ja que primer va expressar les seves idees a la Carla i va descriure la situació, per tal que ella pogués entendre el dubte. Va explicar el fet aclarint-lo per tal de que la Carla el comprengués. Finalment va justificar el perquè d'haver arribat a la conclusió de que era un bloc de vivendes. I al seguir aquests passos va utilitzar el pensament racional.

Per Cris Caparrós

Els conflictes professor-alumne gairebé sempre són habituals. En aquest cas la majoria dels alumnes d’una classe estaven tirant-se boles de paper i quan el professor va entrar només va veure’n un que tiraba una bola de paper. I sense cap mena d’explicació el va fer fora de la seva classe, ell es va rebotar i el va insultar tot tancant fortament la porta. L’alumne es va sentir ofès ja que no havia sigut l’únic, per això al acabar la classe es va dirigir al professor i li va exposar els seus pensaments. Ho va fer de la següent manera:

Expressar: El fet que l’haguès fet fora de classe va ser una ofensa per a la seva persona. Ell es sentia malament per haver fet una acció impròpia en horari escolar, però que l’aguès acusat sense demanar-li cap explicació el va fer enfadar amb sentiment d’impotència.

Descriure: Li va fer veure desde el seu punt de vista el que havia passat. Ell acceptava que havia tirat la bola de paper, però no havia estat ell sol. El profesor només l’havia vist a ell i en comptes de deixar que s’expliqués, va prendre la decisió de fer-lo fora. L’alumne se sentia impotent per aquesta manera d’actuar del professor i va reaccionar malament.

Explicar: A l’alumne no li va molestar que el fes fora, ja que s’ho mereixia, però s’ho mereixien també els seus companys. En aquest cas es va parar a pensar i va arribar a la conlcusió que ell era igual que els seus altres companys, per tant el càstig o era per un o era per tothom. I el fet de ser l’únic culpable no li va fer cap gràcia. Si el professor l’haguès deixat explicar el que havia passat ell no hauria reaccionat insultant-lo.

Justificar: La causa per la qual l’alumne insulta al profesor i tanca la porta bruscament és pel fet que el profesor no l’ha deixat defensar-se i li ha retirat el dret per justificar-se. En aquest cas la justificació no seria vàlida perquè el que estava fent no era adequat en aquell moment, però el fet que hi haguès una injusticia era suficient per sentir-se ofès davant tota la classe. Però de tota manera si que hi ha una justificació davant l’insult.
L’alumne s’ha sentit impotent davant el profesor per no deixar explicar-se i per això l’ha insultat.

Per Cristina Corral

Un monjo tenia sempre una tassa de té al costat del llit. A la nit, abans d'anar a dormir, la posava boca avall i al matí li donava la volta. Quan el seu aprenent li preguntà estranyat perquè tenia aquest costum, el monjo li explicà que a la nit buidava la tassa de la vida i d'aquesta manera acceptava la propia mort doncs aquest ritual el recordava que aquell dia havia fet tot el que calia i per tant si la mort venia per sorpresa, ell, estaria preparat. I al matí posava la tassa boca amunt per acceptar el regal d'un nou dia ple d'oportunitats.

Expressar: l'idea del relat es estar preparats per enfrontar-nos a la mort, no tenir-la por perque vivim disfrutant del dia i apurant-lo al màxim.

Descriure: el relat descriu el ritual del monjo a la nit, com es mentalitza de que la mort pot arribar i no el pot agafar per sorpresa i com accepta el regal d'un dia nou ple de felicitat.

Justificar: el monjo dóna raons per obrar així, al matí la taasa amunt doncs el dia comença amb noves oportunitats. A la nit, tranquils i feliços perque hem aprofitat totes les oportunitats del dia.

Pensar: són arguments raonables, entesos per qualsevol persona, quan el monjo els explica. És la vida i la mort, totes dos han de ser acceptades per la humanitat.

Per Laura Díaz

Filofoto

Es basa la felicitat en un conjunt de petites dosis? Per Núria Pujol

És l'origen, l'inici i la conseqüència del final? Per Cris Caparrós

"Wittgenstein en el banquillo"

En el nostre entorn sempre hi ha filosofia, és bona i necessaria. En aquest cas l'entrenador atribueix aquests valors positius i els fa servir per fer guanyar a l'equip. Però un jugador que vol destacar, fracassa i ha de marxar criticant la filosofia. Per Laura Díaz.

Wittgenstein i Guardiola tenen trets en comú. Consideren la filosofia inevitable, bona i portadora d'exitosos resultats a la vida, contràriament al que aconseguim comportant-nos de forma irreflexiva. Per Cris Caparrós.

La filosofia és bona i inevitable a la societat. Queda demostrat amb els èxits aconseguits per Guardiola al inculcar tècniques filosòfiques, sobretot dels pensaments de Witgensttein, al seu equip. Per Núria Pujol

La filosofia ens ajuda a afrontar les diferents situacions que se'ns presenten al llarg de la vida per no fracasar. I en Guardiola no és res més que un altre Wittgenstein que l'utilitza per entrenar al seu equip. Per Cristina Corral.