dimecres, 4 de maig del 2011
dijous, 14 d’abril del 2011
DEFININT L'ÉSSER HUMÀ
FONEMENTACIÓ TEÒRICA
Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?
Els humans son animals especialment intel·ligents, i és aquesta intel·ligència que també els proporciona la capacitat de comunicar-se, dirigir el propi comportament, crear manifestacions culturals, etc. Els caracteritza la consciència, la racionalitat, la relació amb l'entorn social i físic, el plantejament de qüestions existencials, el llenguatge, les creences, les tècniques que desenvolupem i que ens ajuden a evolucionar, les manifestacions artístiques, les formes d'organització social,...
Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.
Hi ha diverses situacions en les que ens comportem com a animals (no en extrem), com són per exemple:
-Quan els sentiments de ràbia, d'impotència, de dolor, d'ira, d'odi, de ressentiment, etc eviten que actuem tal i com ho faríem en un moment de tranquil·litat i fan que actuem per impulsos.
-Quan els sentiments d'amor, d'estima, d'afecte, d'adoració, etc ens fan actuar de manera irracional per tal de protegir aquells a qui estimem.
-Quan els sentiments de passió, de frenesí, de desig i de luxúria ens porten a reaccionar sense pensar i amb uns impulsos incontrolables, com certs instints animals.
Pensa en comportaments animals que els facin semblar humans.
Hi ha diverses situacions en les que els animals es comporten com a humans (tampoc en extrem), com són per exemple:
-Quan els nuclis familiars d'alguna espècie reacciona d'una forma típicament humana, com seria la unió, les mostres d'afecte, etc.
-La reacció davant del perill de protegir les cries, donant més importància a les vides alienes que a la pròpia (en el cas de progenitors).
-La necessitat de tenir una jerarquia dins del grup, amb un repartiment de rols per a cada un dels membres, formant una comunitat que s'ajuda mútuament.
Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?
Significa que la raó és la característica fonamental de l'ésser humà,, és a dir, que abans d'actuar hi ha una reflexió prèvia, que pot arribar a solucionar els problemes morals i de convivència i que ens impedeix que la impulsivitat ens porti a metes no desitjades.
Actualment, es posa en dubte aquest caràcter racional ens els humans, ja que donem més importància a altres característiques pròpiament humanes com són la vida, l'instint, la passió, la inconsciència, la voluntat, la capacitat d'actuar i prendre decisions,etc.
Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat humana és una característica i un dret inviolable que adquirim en el mateix instant en què comencem a viure. Ens dóna la capacitat de poder decidir sobre certes coses i que la societat ens valori i respecti com a un més en el conjunt. És la capacitat de l'ésser humà per donar-se normes a ell mateix
Pensa situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna.
Situacions de vida digna: poder-se valer per un mateix (tenir treball i salut), tenir un espai propi on poder gaudir de la intimitat, que els drets es puguin fer valdre i siguin respectats i no anul·lats, amb una ensenyança mínima i igual per a tots, etc.
Situacions de vida indigna: no ser respectat per la resta de societat, tenir carences en les necessitats bàsiques i vitals, no gaudir dels drets humans, no tenir accés a uns coneixements mínims, etc.
Llegeix els dos textos i extreu les idees principals. Relaciona'ls amb la definició d'ésser humà.
Text1: Sense consciència el món real tal i com el coneixem deixa d'existir, és a dir, el final de la consciència és el final del món, és el límit de la realitat. La consciència formula el que és real, ho defineix.
Text2: El fet de arrabassar als jueus allò que els omplia com a persones i els feia gaudir d'una vida digna, els deshumanitzava i, per tant, els era més senzill als nazis treure'ls-hi la vida, perquè era com si ja no en tinguessin.
Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?
Els humans son animals especialment intel·ligents, i és aquesta intel·ligència que també els proporciona la capacitat de comunicar-se, dirigir el propi comportament, crear manifestacions culturals, etc. Els caracteritza la consciència, la racionalitat, la relació amb l'entorn social i físic, el plantejament de qüestions existencials, el llenguatge, les creences, les tècniques que desenvolupem i que ens ajuden a evolucionar, les manifestacions artístiques, les formes d'organització social,...
Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.
Hi ha diverses situacions en les que ens comportem com a animals (no en extrem), com són per exemple:
-Quan els sentiments de ràbia, d'impotència, de dolor, d'ira, d'odi, de ressentiment, etc eviten que actuem tal i com ho faríem en un moment de tranquil·litat i fan que actuem per impulsos.
-Quan els sentiments d'amor, d'estima, d'afecte, d'adoració, etc ens fan actuar de manera irracional per tal de protegir aquells a qui estimem.
-Quan els sentiments de passió, de frenesí, de desig i de luxúria ens porten a reaccionar sense pensar i amb uns impulsos incontrolables, com certs instints animals.
Pensa en comportaments animals que els facin semblar humans.
Hi ha diverses situacions en les que els animals es comporten com a humans (tampoc en extrem), com són per exemple:
-Quan els nuclis familiars d'alguna espècie reacciona d'una forma típicament humana, com seria la unió, les mostres d'afecte, etc.
-La reacció davant del perill de protegir les cries, donant més importància a les vides alienes que a la pròpia (en el cas de progenitors).
-La necessitat de tenir una jerarquia dins del grup, amb un repartiment de rols per a cada un dels membres, formant una comunitat que s'ajuda mútuament.
Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?
Significa que la raó és la característica fonamental de l'ésser humà,, és a dir, que abans d'actuar hi ha una reflexió prèvia, que pot arribar a solucionar els problemes morals i de convivència i que ens impedeix que la impulsivitat ens porti a metes no desitjades.
Actualment, es posa en dubte aquest caràcter racional ens els humans, ja que donem més importància a altres característiques pròpiament humanes com són la vida, l'instint, la passió, la inconsciència, la voluntat, la capacitat d'actuar i prendre decisions,etc.
Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat humana és una característica i un dret inviolable que adquirim en el mateix instant en què comencem a viure. Ens dóna la capacitat de poder decidir sobre certes coses i que la societat ens valori i respecti com a un més en el conjunt. És la capacitat de l'ésser humà per donar-se normes a ell mateix
Pensa situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna.
Situacions de vida digna: poder-se valer per un mateix (tenir treball i salut), tenir un espai propi on poder gaudir de la intimitat, que els drets es puguin fer valdre i siguin respectats i no anul·lats, amb una ensenyança mínima i igual per a tots, etc.
Situacions de vida indigna: no ser respectat per la resta de societat, tenir carences en les necessitats bàsiques i vitals, no gaudir dels drets humans, no tenir accés a uns coneixements mínims, etc.
Llegeix els dos textos i extreu les idees principals. Relaciona'ls amb la definició d'ésser humà.
Text1: Sense consciència el món real tal i com el coneixem deixa d'existir, és a dir, el final de la consciència és el final del món, és el límit de la realitat. La consciència formula el que és real, ho defineix.
Text2: El fet de arrabassar als jueus allò que els omplia com a persones i els feia gaudir d'una vida digna, els deshumanitzava i, per tant, els era més senzill als nazis treure'ls-hi la vida, perquè era com si ja no en tinguessin.
diumenge, 27 de març del 2011
Cogito, ergo sum.
De totes les coses d'aquest món, el que és inqüestionable i inamovible és la frase de Déscartes. Tot en aquest món és qüestionable, hi ha coses que semblen veritat i no ho són, es pot dubtar, pràcticament de tot, coses que semblen reals són il·lusions: imaginen un miratge en el desert, sembla tan real... però no hi podem confiar, doncs els nostres sentits ens enganyen sovint. De cop i volta, Déscartes diu una frase, una afirmació que no presenta la més mínima possibilitat de falsetat. " Si penso es perquè existeixo".
Laura Díaz.
"Penso, i llavors existeixo" és com podriem traduir la frase pronunciada pel filòsof René Descartes. La va formular ja que ell buscava la veritat de les coses i, per tant, dubtava de tot. Es va donar compte de que hi havia una cosa de la qual no podia dubtar i era que si algú dubta, aquest algú no pot dubtar de la seva pròpia existència. No estic totalment d'acord amb aquest plantejament ja que si es mira des de un altre punt de vista sembla que diqui que existeix allò que té la capacitat de pensar i no és així.
Núria Pujol.
Cogito, ergo sum... Semblen senzilles paraules escollides a l'atzar quan les traduïm per tal de poder-les entendre. Penso, per tant existeixo. Són, realment, paraules amb un significat bàsic? Podem anar més enllà? És complicat de veure però, si realment et centres en el sentit d'aquests mots, t'adones que es fa difícil trobar algun punt feble en el significat. Realment existim si pensem? O pensem i llavors existim? D'una forma més directe, més bàsica, podem dir que si estem aquí, en el present, pensant i reflexionant sobre allò que ens aporta inquietuds, aleshores, existim.
Cris Caparrós.
“Penso, després existeixo”. És la primera veritat que podem afirmar, quan ens plantegem un dubte i perquè a partir d'aquest dubte es poden fonamentar totes les altres veritats. La informació que els nostres sentits ens proporcionen no es confiable, podem ser preses d’ilusions, i res ens garantitza que el món sigui només una fantasia de la nostra consciència. Per això aquesta cita assenyala que la ment és un àmbit privilegiat per a la veritat. Quan pensem estem confirmant que existim.
Cristina Corral
Laura Díaz.
"Penso, i llavors existeixo" és com podriem traduir la frase pronunciada pel filòsof René Descartes. La va formular ja que ell buscava la veritat de les coses i, per tant, dubtava de tot. Es va donar compte de que hi havia una cosa de la qual no podia dubtar i era que si algú dubta, aquest algú no pot dubtar de la seva pròpia existència. No estic totalment d'acord amb aquest plantejament ja que si es mira des de un altre punt de vista sembla que diqui que existeix allò que té la capacitat de pensar i no és així.
Núria Pujol.
Cogito, ergo sum... Semblen senzilles paraules escollides a l'atzar quan les traduïm per tal de poder-les entendre. Penso, per tant existeixo. Són, realment, paraules amb un significat bàsic? Podem anar més enllà? És complicat de veure però, si realment et centres en el sentit d'aquests mots, t'adones que es fa difícil trobar algun punt feble en el significat. Realment existim si pensem? O pensem i llavors existim? D'una forma més directe, més bàsica, podem dir que si estem aquí, en el present, pensant i reflexionant sobre allò que ens aporta inquietuds, aleshores, existim.
Cris Caparrós.
“Penso, després existeixo”. És la primera veritat que podem afirmar, quan ens plantegem un dubte i perquè a partir d'aquest dubte es poden fonamentar totes les altres veritats. La informació que els nostres sentits ens proporcionen no es confiable, podem ser preses d’ilusions, i res ens garantitza que el món sigui només una fantasia de la nostra consciència. Per això aquesta cita assenyala que la ment és un àmbit privilegiat per a la veritat. Quan pensem estem confirmant que existim.
Cristina Corral
dilluns, 14 de febrer del 2011
Projecte fem un país
1. Individu i societat
• Sociologia
- La societat és el conjunt d’individus que interaccionen entre sí compartint finalitats, conductes o trets culturals.
- Els sistemes socials confereixen als seus membres diferents capacitats vivint dins de diversos sistemes: familiar, social, ecològic... Hi ha propietats emergents que sorgeixen de determinats sistemes com el llenguatge, la cultura, les morals, etc. La interacció entre els membres del sistema es complexa. En les relacions tots influïm i som influïts.
- La intel·ligència social sorgeix de la interacció entre persones.
- L’estat és una forma d’organització política per la qual es constitueix el sistema polític d’una societat.
• Evolució de les formes d’organització social
- D’agrupacions primàries hem passat a agrupacions complexes. L’evolució és la següent:
Tribal: petites agrupacions basades en relacions de parentiu.
Esclavista: grup reduït que dirigeix i ostenta la posició de ciutadans i la resta s’ocupa de la producció.
Feudal: d’economia rural, cada senyor tenia el seu feu i els seus vassalls.
Moderna: tots els éssers humans son iguals sense importar estatus, rol, etc.
• Socialització
- La socialització és el procés per mitja del qual la persona aprèn i interioritza els elements socioculturals del seu medi ambient i els integra en la seva personalitat.
- Fases:
En la primera l’individu adquireix coneixements, valors, models i símbols propis dels grups als quals s’integra.
La segona s’anomena internalització i els individus passen a convertir-se en formes de pensar i de ser pròpies.
• L’acció política
- L’acció política és la manera d’organitzar i participar en el govern comú. Hi ha:
Societat política: són l’estat, les institucions i els poders.
Societat civil: institucions i mecanismes de coordinació social.
• La relació entre ètica i política
- Hi ha dues respostes possibles:
1. No hi ha relació, són dues realitats diferents. Trobem dues teories:
Realisme polític: la política es considera una ciència autònoma .
Idealisme polític: projecte ètic ideal, mancat de realitat pràctica.
2. Hi ha relació, però amb diferències. És l’acceptada en els nostres dies.
• La justícia i la política
- La justícia com a igualtat: hi ha la igualtat natural i la igualtat política o de dret. La primera es que els éssers humans són iguals, i la segona es que són iguals davant la llei.
- La justícia com a llibertat: la llibertat és considerada un dret natural inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho. Els règims democràtics han de procurar les condicions adequades perquè la llibertat pugi desenvolupar-se.
- La justícia és donar a cadascú el que és seu: els drets són previs a la justícia i s’ha de tractar a cada persona d’acord amb els seus drets. Les normes han d’estar d’acord amb els drets humans.
- Tipus de dret:
Drets subjectius: són pretencions legitimes dels subjectes.
Drets naturals: és basen en la naturalesa humana
Drets morals i ètics: són exigències morals perquè la convivència sigui justa.
• Sociologia
- La societat és el conjunt d’individus que interaccionen entre sí compartint finalitats, conductes o trets culturals.
- Els sistemes socials confereixen als seus membres diferents capacitats vivint dins de diversos sistemes: familiar, social, ecològic... Hi ha propietats emergents que sorgeixen de determinats sistemes com el llenguatge, la cultura, les morals, etc. La interacció entre els membres del sistema es complexa. En les relacions tots influïm i som influïts.
- La intel·ligència social sorgeix de la interacció entre persones.
- L’estat és una forma d’organització política per la qual es constitueix el sistema polític d’una societat.
• Evolució de les formes d’organització social
- D’agrupacions primàries hem passat a agrupacions complexes. L’evolució és la següent:
Tribal: petites agrupacions basades en relacions de parentiu.
Esclavista: grup reduït que dirigeix i ostenta la posició de ciutadans i la resta s’ocupa de la producció.
Feudal: d’economia rural, cada senyor tenia el seu feu i els seus vassalls.
Moderna: tots els éssers humans son iguals sense importar estatus, rol, etc.
• Socialització
- La socialització és el procés per mitja del qual la persona aprèn i interioritza els elements socioculturals del seu medi ambient i els integra en la seva personalitat.
- Fases:
En la primera l’individu adquireix coneixements, valors, models i símbols propis dels grups als quals s’integra.
La segona s’anomena internalització i els individus passen a convertir-se en formes de pensar i de ser pròpies.
2. De la teoria a la pràctica: ètica i política
• L’acció política
- L’acció política és la manera d’organitzar i participar en el govern comú. Hi ha:
Societat política: són l’estat, les institucions i els poders.
Societat civil: institucions i mecanismes de coordinació social.
• La relació entre ètica i política
- Hi ha dues respostes possibles:
1. No hi ha relació, són dues realitats diferents. Trobem dues teories:
Realisme polític: la política es considera una ciència autònoma .
Idealisme polític: projecte ètic ideal, mancat de realitat pràctica.
2. Hi ha relació, però amb diferències. És l’acceptada en els nostres dies.
• La justícia i la política
- La justícia com a igualtat: hi ha la igualtat natural i la igualtat política o de dret. La primera es que els éssers humans són iguals, i la segona es que són iguals davant la llei.
- La justícia com a llibertat: la llibertat és considerada un dret natural inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho. Els règims democràtics han de procurar les condicions adequades perquè la llibertat pugi desenvolupar-se.
- La justícia és donar a cadascú el que és seu: els drets són previs a la justícia i s’ha de tractar a cada persona d’acord amb els seus drets. Les normes han d’estar d’acord amb els drets humans.
• Ètica i dret
- Tipus de dret:
Drets subjectius: són pretencions legitimes dels subjectes.
Drets naturals: és basen en la naturalesa humana
Drets morals i ètics: són exigències morals perquè la convivència sigui justa.
3. El poder polític: formes i legitimació
• Funcions del poder polític
- Assolir solucions.
- Adoptar decisions.
- Assegurar la seguretat física.
- Benestar material.
• Formes clàssiques del poder polític
- Teocràcia: el poder prové d’un ser superior de caràcter diví. És una política estesa en l’antiguitat i en l’edat mitjana.
- Aristocràcia: el poder l’han d’exercir els millors (ancians). Estesa en la Grècia antiga.
- Monarquia: el govern es transmet per herència. Poden ser absolutes, constitucionals o parlamentaries.
- República: govern escollit per votació.
• Règims polítics actuals
- Règims democràtics: els ciutadans tenen poder de decidir qui els governa i participar en la vida pública.
- Règims dictatorials: poden ser monarquies absolutes, dictadures dirigides per un sol partit polític o dictadures militars.
- Règims mixtos o híbrids: combinen democràcia i dictadura. Casi sempre per pressió internacional.
• Legitimitat del poder polític
-Formes de legitimació:
Legitimitat tradicional: es basa en la creença de la validesa del que sempre ha existit.
Legitimitat carismàtica: es basa en les característiques personals i extraordinàries que té el governant.
Legitimitat legal: es troba en les lleis i en la justícia. És la que caracteritza el poder polític modern.
- Legitimitat en les democràcies modernes:
Teories que han intentat identificar legitimitat amb eficàcia
Teories que basen la legitimitat de la democràcia en la participació activa dels ciutadans en les decisions polítiques.
Teories que apel·len a la legitimitat basada en la lleialtat als valors democràtics i la defensa dels drets humans.
- La revolució és la resposta contundent contra la injustícia del poder. L’objectiu es establir un nou ordre moral i material.
4. L’estat democràtic de dret
- L’estat és una forma d’organització política, destinada a regular les maneres d’exercir el poder, el control i l’autoritat.
• L’estat de dret
- És una forma d’organització política, en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.
• Les institucions bàsiques:
- El poder executiu: s’ocupa de la administració i execució de les lleis.
- El poder legislatiu: resideix en el parlament, representa als ciutadans i la seva missió es elaborar lleis.
- El poder judicial: vetlla perquè les lleis es compleixin i si no sanciona.
• Funcions i legitimació
- Funcions bàsiques:
Garantir l’ordre i la seguretat.
L’objectiu és la recerca de la pau a escala mundial.
Preservar els drets.
Defensar els valors democràtics.
Mantenir l’estat del benestar.
Col·laborar amb la resta dels estats.
5. La utopia democràtica
• Una utopia racional i realitzable
- Una utopia és una forma ideal de viure que es considera valuosa i desitjable però que no existeix en lloc.
- La realització del model ètic és basa en l’actitud del ciutadà i en la dignitat de tots els éssers humans. També se’n deriven deures envers als altres.
- La democràcia és un règim polític amb tres característiques:
Principi de legitimitat
Sistema polític per resoldre problemes d’exercicis del poder.
És un ideal polític.
• Models actuals de democràcia
- La teoria de l’elitisme competitiu defensa una democràcia realista per mitja d’una lluita competitiva pel vot del poble.
- La teoria del pluralisme polític defensa l’existència de diversos partits i interessos polítics.
- Les teories de la democràcia participativa relacionen la dignitat i autonomia de l’ésser humà amb la possibilitat de participar de forma activa en les decisions que ens afecten.
• Els problemes actuals de la democràcia
- La desconfiança en les majories:
Les majories s’identifiquen amb les masses i el poble es deixa arrossegar perquè es més còmode.
Les majories acostumen a ser tiranes.
L’educació ha de ser prioritària.
Cal afavorir l’accés a la informàcia per a tots els ciutadans.
La participació ciutadana és necessària.
- La presencia de les minories: la democràcia s’ha de fixar també en els drets de les minories i reconèixer les diferencies.
- El consumisme:
Moviments migratoris per buscar millors condicions de vida.
Degradació del medi ambient per sobreexplotació de recursos naturals.
Contrastos socials i culturals.
- El xoc de civilitzacions: té relació amb la importància de l’economia al món, el lideratge polític dels Estats Units i el protagonisme de la cultura i els valors occidentals.
- La manca de participació política i el sistema de partits: són restriccions legals perquè els immigrants queden exclosos i abstencions (no exercir al dret al vot).
- Les democràcies mediàtiques: no ostenten la representació popular i augmenten la capacitat de decisió del ciutadà.
- El terrorisme: grups violents i armats que atempten contra l’estat i les seves institucions civils.
- La globalització: hi ha una confrontació entre nacionalismes i sistema global.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)