• Sociologia
- La societat és el conjunt d’individus que interaccionen entre sí compartint finalitats, conductes o trets culturals.
- Els sistemes socials confereixen als seus membres diferents capacitats vivint dins de diversos sistemes: familiar, social, ecològic... Hi ha propietats emergents que sorgeixen de determinats sistemes com el llenguatge, la cultura, les morals, etc. La interacció entre els membres del sistema es complexa. En les relacions tots influïm i som influïts.
- La intel·ligència social sorgeix de la interacció entre persones.
- L’estat és una forma d’organització política per la qual es constitueix el sistema polític d’una societat.
• Evolució de les formes d’organització social
- D’agrupacions primàries hem passat a agrupacions complexes. L’evolució és la següent:
Tribal: petites agrupacions basades en relacions de parentiu.
Esclavista: grup reduït que dirigeix i ostenta la posició de ciutadans i la resta s’ocupa de la producció.
Feudal: d’economia rural, cada senyor tenia el seu feu i els seus vassalls.
Moderna: tots els éssers humans son iguals sense importar estatus, rol, etc.
• Socialització
- La socialització és el procés per mitja del qual la persona aprèn i interioritza els elements socioculturals del seu medi ambient i els integra en la seva personalitat.
- Fases:
En la primera l’individu adquireix coneixements, valors, models i símbols propis dels grups als quals s’integra.
La segona s’anomena internalització i els individus passen a convertir-se en formes de pensar i de ser pròpies.
2. De la teoria a la pràctica: ètica i política
• L’acció política
- L’acció política és la manera d’organitzar i participar en el govern comú. Hi ha:
Societat política: són l’estat, les institucions i els poders.
Societat civil: institucions i mecanismes de coordinació social.
• La relació entre ètica i política
- Hi ha dues respostes possibles:
1. No hi ha relació, són dues realitats diferents. Trobem dues teories:
Realisme polític: la política es considera una ciència autònoma .
Idealisme polític: projecte ètic ideal, mancat de realitat pràctica.
2. Hi ha relació, però amb diferències. És l’acceptada en els nostres dies.
• La justícia i la política
- La justícia com a igualtat: hi ha la igualtat natural i la igualtat política o de dret. La primera es que els éssers humans són iguals, i la segona es que són iguals davant la llei.
- La justícia com a llibertat: la llibertat és considerada un dret natural inalienable i propi de l’ésser humà pel fet de ser-ho. Els règims democràtics han de procurar les condicions adequades perquè la llibertat pugi desenvolupar-se.
- La justícia és donar a cadascú el que és seu: els drets són previs a la justícia i s’ha de tractar a cada persona d’acord amb els seus drets. Les normes han d’estar d’acord amb els drets humans.
• Ètica i dret
- Tipus de dret:
Drets subjectius: són pretencions legitimes dels subjectes.
Drets naturals: és basen en la naturalesa humana
Drets morals i ètics: són exigències morals perquè la convivència sigui justa.
3. El poder polític: formes i legitimació
• Funcions del poder polític
- Assolir solucions.
- Adoptar decisions.
- Assegurar la seguretat física.
- Benestar material.
• Formes clàssiques del poder polític
- Teocràcia: el poder prové d’un ser superior de caràcter diví. És una política estesa en l’antiguitat i en l’edat mitjana.
- Aristocràcia: el poder l’han d’exercir els millors (ancians). Estesa en la Grècia antiga.
- Monarquia: el govern es transmet per herència. Poden ser absolutes, constitucionals o parlamentaries.
- República: govern escollit per votació.
• Règims polítics actuals
- Règims democràtics: els ciutadans tenen poder de decidir qui els governa i participar en la vida pública.
- Règims dictatorials: poden ser monarquies absolutes, dictadures dirigides per un sol partit polític o dictadures militars.
- Règims mixtos o híbrids: combinen democràcia i dictadura. Casi sempre per pressió internacional.
• Legitimitat del poder polític
-Formes de legitimació:
Legitimitat tradicional: es basa en la creença de la validesa del que sempre ha existit.
Legitimitat carismàtica: es basa en les característiques personals i extraordinàries que té el governant.
Legitimitat legal: es troba en les lleis i en la justícia. És la que caracteritza el poder polític modern.
- Legitimitat en les democràcies modernes:
Teories que han intentat identificar legitimitat amb eficàcia
Teories que basen la legitimitat de la democràcia en la participació activa dels ciutadans en les decisions polítiques.
Teories que apel·len a la legitimitat basada en la lleialtat als valors democràtics i la defensa dels drets humans.
- La revolució és la resposta contundent contra la injustícia del poder. L’objectiu es establir un nou ordre moral i material.
4. L’estat democràtic de dret
- L’estat és una forma d’organització política, destinada a regular les maneres d’exercir el poder, el control i l’autoritat.
• L’estat de dret
- És una forma d’organització política, en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.
• Les institucions bàsiques:
- El poder executiu: s’ocupa de la administració i execució de les lleis.
- El poder legislatiu: resideix en el parlament, representa als ciutadans i la seva missió es elaborar lleis.
- El poder judicial: vetlla perquè les lleis es compleixin i si no sanciona.
• Funcions i legitimació
- Funcions bàsiques:
Garantir l’ordre i la seguretat.
L’objectiu és la recerca de la pau a escala mundial.
Preservar els drets.
Defensar els valors democràtics.
Mantenir l’estat del benestar.
Col·laborar amb la resta dels estats.
5. La utopia democràtica
• Una utopia racional i realitzable
- Una utopia és una forma ideal de viure que es considera valuosa i desitjable però que no existeix en lloc.
- La realització del model ètic és basa en l’actitud del ciutadà i en la dignitat de tots els éssers humans. També se’n deriven deures envers als altres.
- La democràcia és un règim polític amb tres característiques:
Principi de legitimitat
Sistema polític per resoldre problemes d’exercicis del poder.
És un ideal polític.
• Models actuals de democràcia
- La teoria de l’elitisme competitiu defensa una democràcia realista per mitja d’una lluita competitiva pel vot del poble.
- La teoria del pluralisme polític defensa l’existència de diversos partits i interessos polítics.
- Les teories de la democràcia participativa relacionen la dignitat i autonomia de l’ésser humà amb la possibilitat de participar de forma activa en les decisions que ens afecten.
• Els problemes actuals de la democràcia
- La desconfiança en les majories:
Les majories s’identifiquen amb les masses i el poble es deixa arrossegar perquè es més còmode.
Les majories acostumen a ser tiranes.
L’educació ha de ser prioritària.
Cal afavorir l’accés a la informàcia per a tots els ciutadans.
La participació ciutadana és necessària.
- La presencia de les minories: la democràcia s’ha de fixar també en els drets de les minories i reconèixer les diferencies.
- El consumisme:
Moviments migratoris per buscar millors condicions de vida.
Degradació del medi ambient per sobreexplotació de recursos naturals.
Contrastos socials i culturals.
- El xoc de civilitzacions: té relació amb la importància de l’economia al món, el lideratge polític dels Estats Units i el protagonisme de la cultura i els valors occidentals.
- La manca de participació política i el sistema de partits: són restriccions legals perquè els immigrants queden exclosos i abstencions (no exercir al dret al vot).
- Les democràcies mediàtiques: no ostenten la representació popular i augmenten la capacitat de decisió del ciutadà.
- El terrorisme: grups violents i armats que atempten contra l’estat i les seves institucions civils.
- La globalització: hi ha una confrontació entre nacionalismes i sistema global.
