Els problemes morals

• El valor donat a la vida

La ovella dolly: Dolly ha estat el primer mamífer clonat a partir d'una cèl.lula d'un animal adult. Aquesta ovella es va derivar de cèl.lules mamàries d'una ovella vella de sis anys, que es deia Finn Dorset, les quals van ser cultivades durant vàries setmanes al laboratori.

Les cèl.lules individuals van ser llavors fusionades amb òvuls infertilitzats, dels quals, el seu material genètic, havia estat extret. 277 d'aquests òvuls reconstruits- cadascun d'ells ara amb un nucli diploide d'un animal adult- van ser cultivats durants sis dies en recipients provisionals. 29 dels òvuls, que van mostrar haver desenvolupat adequadament el cicle cel.lular, van ser implantats en ovelles escoceses. Una va donar vida a un anyell, Dolly, 148 dies després.

• Els deures a la comunitat

Sancions de fins a 3000 euros per conductes incíviques en Cintruénigo

L'ajuntament ha aprovat una nova ordenança. Seran multades les pintades, els danys en el mobilirari, escopir al terra o deposicions canines.

• El poder i el seu exercici
  

Llei antitabac - (divendres, 30 desembre de 2005)

El projecte de llei antitabac, aprovat divendres pel Consell de Ministres, endureix la norma actual de consum de cigarretes. Quan entri en vigor la llei, previsiblement al gener de 2006, no es podrà fumar als llocs públics i, a més, estarà prohibida la publicitat en tots el mitjans de comunicació, la distribució promocional de productes de tabac i el patrocini d’esdeveniment per part d’empreses tabaqueres.

Segons el projecte de llei, estarà totalment prohibit als centres de treball, excepte a l’aire lliure, centres i establiments sanitaris, centres docents, instal·lacions esportives cobertes, zones destinades a l’atenció al públic, centres comercials, centres culturals, biblioteques, museus, sales de festes on puguin entrar menors de 18 anys, ascensors, cabines telefòniques, caixers automàtics, transports i estacions de serveis.

De la seva banda, els bars i restaurants de més de 100 m2 hauran d’habilitar zones per a fumadors i els que tinguin una superfície inferior hauran d’indicar a l’entrada de l’establiment i permeten o no fumar.

També podran instal·lar zones per a fumadors els establiments penitenciaris, hotels, hostals, sales de festa per a majors de 18 anys, teatres, cinemes, estacions d’autobusos, ports i aeroports, entre d’altres centres. Aquestes zones per a fumadors hauran d’estar degudament senyalitzades, estar separades de la resta de zones i tenir sistemes de ventilació independents.

La llei estableix tres tipus d’infraccions per a aquells que no compleixin la normativa: lleus (fins a 600 euros), greus (de 601 a 10.000 euros) i molt greus (de 10.001 a 600.000 euros). Dins les sancions lleus, s’estableix una multa de 30 euros per qui fumi en zones prohibides.

• Atenció als febles

En temps de crisi econòmica, sens dubte les polítiques destinades als col·lectius més desafavorits -persones dependents, menors, dones agredides, entre d'altres- constitueixen una prioritat compartida per tots. Però a l'hora de definir les mesures, Josep Lluís Cleries (CiU), Consol Prados (PSC), Carme Capdevila (ERC), Rafa López (PPC) i Hortensia Grau (ICV-EUiA) ofereixen propostes molt diferents.

• Tracte amb els estrangers i els diferents

Fa sis anys que és a Espanya i ja està acostumat a esperar que els tràmits de renovació dels papers triguin un temps. Aquesta és la tercera renovació que fa: «No em sembla ni bé ni malament, és el que triguen. És normal perquè hi ha molts immigrants a Espanya». Fa uns dies, l'Edu es va desplaçar des de Granollers, on viu, a l'oficina del carrer de Múrcia de Barcelona per obtenir un permís de retorn per viatjar al

seu país. Es va trobar amb la sorpresa que no podia entrar a l'edifici. Havia de demanar cita prèvia. «Els porters et tracten malament», afirma amb absoluta serenitat. Per sort, el seu vol no surt fins Nadal i, després de demanar cita per internet, ha pogut accedir al permís. Un permís que és conseqüència dels quatre mesos que fa que espera la renovació de la seva documentació de residència legal a Espanya. «Encara no m'ha arribat la carta amb la confirmació de la renovació», explica l’Edu.

• El més enllà, la mort, els déus, el sentit de la vida.

Ens trobem davant d'una societat desballestada que genera més problemes que solucions en menysprear el valor de l'esforç, que es pretén substituir per la superficialitat, el menfotisme i el consumisme.

Cal admetre que viure no és fàcil, suposa acceptar amb dignitat el repte que planteja la vida, amb la seva càrrega d'adversitat, i que sobreviure és trobar sentit als possibles sofriments però també a les alegries, també significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que ens planteja la vida.

En l'actualitat, les persones, es sotmeten al conformisme de fer el que fan altres persones o al condicionament de fer el que altres volen que facin. qüestió que els acaba provocant un buit existencial. No és comprensible l'augment de fenòmens d'angoixa, alcoholisme i suïcidis encoberts, llevat que es reconegui l'existència d'aquest buit existencial que li serveix de sustentació.

Filosofia

Vocabulari

• El coneixement ètic

-Moral, filosofia de la moral i ètica

1. Moral: És un sistema que defineix el comportament de cada societat, jutjant aquelles accions que considerem correctes o no.

2. Filosofia de la moral: L’estudi de la moral com a component del comportament humà.

3. Ètica: És la moral que universalitzem, considerem vàlida per a totes les cultures i que hem extret d’allò que hem conegut.

4. Costum: Allò que s’imposa per ensinistrament social i que esdevé una acció reconeguda i acceptada per a la societat.

5. Dret: Se’ns imposa per coacció de l’autoritat i els hem de dur a terme com a components de la societat i la cultura.

-Genealogia de les morals

1. Intel·ligència social: Aquella intel·ligència que sorgeix i neix de les relacions i interaccions de les intel·ligències personals.

2. Projecte privat de felicitat: Són els objectius, desitjos i interessos que presenta cadascú i que comporten la felicitat com a meta.

3. Desitjos bàsics: Són aquells interessos que compartim i que són universals, com la salut, el benestar,etc.

4. Racionalitat compartida: És aquella que hem cercat a causa de l’ús racional de la intel·ligència i que és social, pública i comunicativa.

-El mètode per a l’elaboració de l’ètica

1. Dignitat: és una naturalesa que tenen tots els èssers humans pel sol fet de ser-ho, i de la qual provenen alguns drets fonamentals. És un valor independent d’altres característiques.

2. Relativisme: un gran perill al qual l’ètica s’enfronta, que no té un fonament superior a la intel·ligència humana i que està sotmesa a tota mena d’influències.

3. Naturalesa humana: És el concepte que cadascú posa a dins de la seva forma d’actuar innata, els seus pensaments.

4. Revelació divina: És el coneixement que depèn de la fe i no de la raó, creure en Déu. No és vàlida per a una ètica filosòfica.

5. Axioma: És una afirmació, una explicació no demostrable, però que serveix de fonament per a un conjunt de veritats que s’han estructurat sobre aquest argument.

6. Felicitat subjectiva: Allò que ens fa feliç a cadascun de nosaltres individualment.

7. Felicitat objectiva: La idea col·lectiva d’una forma de conviure, les relacions externes, el reconeixement dels valors justos.

-Criteris de veritat ètica

1. Evidència: És aquell criteri afirmat i que veiem clarament, però que no és definitivament fiable.

2. Errors: Són aquelles idees que tenim per bones i que després verifiquem que eren equívoques.

3. Pau, llibertat, igualtat i justícia: Són els valors fonamentals.

4. Evidència personal: És el criteri propi, però no significa que sigui l’últim jutge en matèria de moral, ja que pot ser incorrecte.

-Criteris fonamentals

1. Evidència subjectiva: És el criteri fonamental, per tenir-lo és necessari el compliment dels desitjos humans, la satisfacció de les necessitats humanes i l’eliminació del patiments humà innecessari.

2. Experiència moral: El factor més important en el progrés moral de la humanitat és el desenvolupament exprimental del coneixement, que creix al marge dels sistemes.

3. Arguments d’un observador imparcial: Jutjar sense tenir en compte el lloc social que ocupem, la nostra idea del bé i els nostres interessos.

4. Diàleg argumentat: La justícia només es pot assolir després d’una discussió argumentada en la qual participin totes les parts afectades.

5. Imperatiu categòric: Actuar de tal manera que la pròpia conducta pugui servir com a norma universal de conducta.