Filosofia

Vocabulari

• El coneixement ètic

-Moral, filosofia de la moral i ètica

1. Moral: És un sistema que defineix el comportament de cada societat, jutjant aquelles accions que considerem correctes o no.

2. Filosofia de la moral: L’estudi de la moral com a component del comportament humà.

3. Ètica: És la moral que universalitzem, considerem vàlida per a totes les cultures i que hem extret d’allò que hem conegut.

4. Costum: Allò que s’imposa per ensinistrament social i que esdevé una acció reconeguda i acceptada per a la societat.

5. Dret: Se’ns imposa per coacció de l’autoritat i els hem de dur a terme com a components de la societat i la cultura.

-Genealogia de les morals

1. Intel·ligència social: Aquella intel·ligència que sorgeix i neix de les relacions i interaccions de les intel·ligències personals.

2. Projecte privat de felicitat: Són els objectius, desitjos i interessos que presenta cadascú i que comporten la felicitat com a meta.

3. Desitjos bàsics: Són aquells interessos que compartim i que són universals, com la salut, el benestar,etc.

4. Racionalitat compartida: És aquella que hem cercat a causa de l’ús racional de la intel·ligència i que és social, pública i comunicativa.

-El mètode per a l’elaboració de l’ètica

1. Dignitat: és una naturalesa que tenen tots els èssers humans pel sol fet de ser-ho, i de la qual provenen alguns drets fonamentals. És un valor independent d’altres característiques.

2. Relativisme: un gran perill al qual l’ètica s’enfronta, que no té un fonament superior a la intel·ligència humana i que està sotmesa a tota mena d’influències.

3. Naturalesa humana: És el concepte que cadascú posa a dins de la seva forma d’actuar innata, els seus pensaments.

4. Revelació divina: És el coneixement que depèn de la fe i no de la raó, creure en Déu. No és vàlida per a una ètica filosòfica.

5. Axioma: És una afirmació, una explicació no demostrable, però que serveix de fonament per a un conjunt de veritats que s’han estructurat sobre aquest argument.

6. Felicitat subjectiva: Allò que ens fa feliç a cadascun de nosaltres individualment.

7. Felicitat objectiva: La idea col·lectiva d’una forma de conviure, les relacions externes, el reconeixement dels valors justos.

-Criteris de veritat ètica

1. Evidència: És aquell criteri afirmat i que veiem clarament, però que no és definitivament fiable.

2. Errors: Són aquelles idees que tenim per bones i que després verifiquem que eren equívoques.

3. Pau, llibertat, igualtat i justícia: Són els valors fonamentals.

4. Evidència personal: És el criteri propi, però no significa que sigui l’últim jutge en matèria de moral, ja que pot ser incorrecte.

-Criteris fonamentals

1. Evidència subjectiva: És el criteri fonamental, per tenir-lo és necessari el compliment dels desitjos humans, la satisfacció de les necessitats humanes i l’eliminació del patiments humà innecessari.

2. Experiència moral: El factor més important en el progrés moral de la humanitat és el desenvolupament exprimental del coneixement, que creix al marge dels sistemes.

3. Arguments d’un observador imparcial: Jutjar sense tenir en compte el lloc social que ocupem, la nostra idea del bé i els nostres interessos.

4. Diàleg argumentat: La justícia només es pot assolir després d’una discussió argumentada en la qual participin totes les parts afectades.

5. Imperatiu categòric: Actuar de tal manera que la pròpia conducta pugui servir com a norma universal de conducta.