El text de Francisco Rodríguez ens parla de les quatre grans preguntes que va formular el filòsof Imannuel Kant, i ho relaciona amb el món actual, com defugim intentar respondre-es, que són respostes molt subjectives i sobre la vida de cadascú de nosaltres.
2. Quines idees defensa?
Defensa el fer de investigar i respondre les grans preguntes per així aplicar una forma de prendre'ns la vida com a humans racionals.
3. Explica el significat del següent fragment del text [...]. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
Significa que tot i que el coneixements necessari, tothom té els seus interessos i els seus objectius amb el saber, i per arribar a diferents metes fan falta diversos camins. Hi ha una diferència bàsica entre el saber i el coneixement, i és que el saber i saber més coses no ens aporta la felicitat, mentre que el coneixement ens aporta molt més, ja que ens sentim plens i satisfets i coneixem millor com son i què és el que desitgem.
4. A quines conclusions arriba?
Bàsicament que la resposta de cadascú de nosaltres i d'aquestes quatre preguntes són les que confirmen, d'alguna manera, la nostra vida. Que no voler respondre les preguntes, és, ja, una resposta, tot i que sigui dolenta, ja que ens prenem de debò la nostra raó.
5. Hi estàs d'acord? Què en penses?
Jo crec que no es poden evitar les preguntes ni que fos el nostre objectiu, arriba un moment a les nostres vides en que alguna cosa ens fa dubtar i preguntar-nos realment les quatre grans preguntes i cada resposta té la seva peculiaritat i singularitat, i una pregunta pot respondre'n a una altre.
6. Compara el text amb el que diu la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur Incert".
La lletra de la cançó fa tot al contrari del que mana el text. Exposa el fet de que l'autor no vol lluitar i respondre les seves preguntes i que "passa" literalment de la seva condició com a home dotat de raó.
Personalment no estic a favor de cap, ja que no fa falta "trencar-se el cap" i respondre les preguntes tan sí com no o deixar-les abandonades a la seva sort. Crec que el moment de formular-les ja arribarà i no fa falta buscar-lo, que la vida segueix el seu propi curs, i totes van a velocitats diferents.
