La Marta es va enfadar i es va sentir ofesa perquè no li havien dit res. Es sentia desplaçada del grup en aquell moment perquè ningú havia estat capaç d’avisar-la.
Va trucar a la Marina per preguntar on eren i li va dir que estaven en un bar, la Marta va preguntar-li que com era que no eren al lloc de sempre i que per què no li havien dit res.
La Marina va explicar-li que l’estaven esperant al lloc de sempre però que semblava que començava a ploure i van córrer al bar més proper per tal d’aixoplugar-se i que l’havien intentat trucar però no tenien suficient cobertura, però al veure que no plovia van sortir al carrer i mentre anaven al lloc de sempre la Marta l’havia trucat. Es van retrobar, la Marta es va disculpar per enfadar-se tan ràpidament sense pensar i els altres també per no haver-la esperat abans de marxar corrent.
Per Núria Pujol
Assentades en un banc del parc central de la ciutat hi ha la Maria i la Carla, i just davant seu hi ha un alt gratacels, de on tot sovint en veuen sortir diverses persones. Algunes semblen estressades, d'altres més tranquil·les caminen a pas lent. En surten mares amb fills, avis amb nets, nebots amb oncles... un munt de families que viuen en aquell alt edifici. Transcorreguda una estona, la Maria que s'ha fixat en aquesta gent, pensa que aquell edifici és un edifici de vivendes, no es ni comercial, ni industrial, no son oficines o botigues...
- Carla, crec que aquest edifici és únicament de vivendes. Només n'han sortit adults amb nens agafats de la mà, vells amb més nens, parelles joves i no tant joves... Cadascú diferent, però amb trets en comú: no sortien ni amb objectes de la feina, ni amb ganes de sortir de l'edifici, com fem normalment amb la feina o l'escola... Molts d'ells sortien sense bossa i només amb claus, i tornàvem escassos instants després, alguns amb una barra de pa a la mà, d'altres amb una bossa del supermercat plena.... Per tant, si en aquest edifici no s'hi treballa, és un bloc de pisos on hi viu la gent, ja que hi porten el menjar, hi surten i hi entren freqüentment i diverses vegades al dia...
Era un edifici on hi vivia la gent, la Maria no es va equivocar a l'hora de dur a terme la deducció, ja que primer va expressar les seves idees a la Carla i va descriure la situació, per tal que ella pogués entendre el dubte. Va explicar el fet aclarint-lo per tal de que la Carla el comprengués. Finalment va justificar el perquè d'haver arribat a la conclusió de que era un bloc de vivendes. I al seguir aquests passos va utilitzar el pensament racional.
Per Cris Caparrós
Els conflictes professor-alumne gairebé sempre són habituals. En aquest cas la majoria dels alumnes d’una classe estaven tirant-se boles de paper i quan el professor va entrar només va veure’n un que tiraba una bola de paper. I sense cap mena d’explicació el va fer fora de la seva classe, ell es va rebotar i el va insultar tot tancant fortament la porta. L’alumne es va sentir ofès ja que no havia sigut l’únic, per això al acabar la classe es va dirigir al professor i li va exposar els seus pensaments. Ho va fer de la següent manera:
Expressar: El fet que l’haguès fet fora de classe va ser una ofensa per a la seva persona. Ell es sentia malament per haver fet una acció impròpia en horari escolar, però que l’aguès acusat sense demanar-li cap explicació el va fer enfadar amb sentiment d’impotència.
Descriure: Li va fer veure desde el seu punt de vista el que havia passat. Ell acceptava que havia tirat la bola de paper, però no havia estat ell sol. El profesor només l’havia vist a ell i en comptes de deixar que s’expliqués, va prendre la decisió de fer-lo fora. L’alumne se sentia impotent per aquesta manera d’actuar del professor i va reaccionar malament.
Explicar: A l’alumne no li va molestar que el fes fora, ja que s’ho mereixia, però s’ho mereixien també els seus companys. En aquest cas es va parar a pensar i va arribar a la conlcusió que ell era igual que els seus altres companys, per tant el càstig o era per un o era per tothom. I el fet de ser l’únic culpable no li va fer cap gràcia. Si el professor l’haguès deixat explicar el que havia passat ell no hauria reaccionat insultant-lo.
Justificar: La causa per la qual l’alumne insulta al profesor i tanca la porta bruscament és pel fet que el profesor no l’ha deixat defensar-se i li ha retirat el dret per justificar-se. En aquest cas la justificació no seria vàlida perquè el que estava fent no era adequat en aquell moment, però el fet que hi haguès una injusticia era suficient per sentir-se ofès davant tota la classe. Però de tota manera si que hi ha una justificació davant l’insult.
L’alumne s’ha sentit impotent davant el profesor per no deixar explicar-se i per això l’ha insultat.
Per Cristina Corral
Expressar: El fet que l’haguès fet fora de classe va ser una ofensa per a la seva persona. Ell es sentia malament per haver fet una acció impròpia en horari escolar, però que l’aguès acusat sense demanar-li cap explicació el va fer enfadar amb sentiment d’impotència.
Descriure: Li va fer veure desde el seu punt de vista el que havia passat. Ell acceptava que havia tirat la bola de paper, però no havia estat ell sol. El profesor només l’havia vist a ell i en comptes de deixar que s’expliqués, va prendre la decisió de fer-lo fora. L’alumne se sentia impotent per aquesta manera d’actuar del professor i va reaccionar malament.
Explicar: A l’alumne no li va molestar que el fes fora, ja que s’ho mereixia, però s’ho mereixien també els seus companys. En aquest cas es va parar a pensar i va arribar a la conlcusió que ell era igual que els seus altres companys, per tant el càstig o era per un o era per tothom. I el fet de ser l’únic culpable no li va fer cap gràcia. Si el professor l’haguès deixat explicar el que havia passat ell no hauria reaccionat insultant-lo.
Justificar: La causa per la qual l’alumne insulta al profesor i tanca la porta bruscament és pel fet que el profesor no l’ha deixat defensar-se i li ha retirat el dret per justificar-se. En aquest cas la justificació no seria vàlida perquè el que estava fent no era adequat en aquell moment, però el fet que hi haguès una injusticia era suficient per sentir-se ofès davant tota la classe. Però de tota manera si que hi ha una justificació davant l’insult.
L’alumne s’ha sentit impotent davant el profesor per no deixar explicar-se i per això l’ha insultat.
Per Cristina Corral
Un monjo tenia sempre una tassa de té al costat del llit. A la nit, abans d'anar a dormir, la posava boca avall i al matí li donava la volta. Quan el seu aprenent li preguntà estranyat perquè tenia aquest costum, el monjo li explicà que a la nit buidava la tassa de la vida i d'aquesta manera acceptava la propia mort doncs aquest ritual el recordava que aquell dia havia fet tot el que calia i per tant si la mort venia per sorpresa, ell, estaria preparat. I al matí posava la tassa boca amunt per acceptar el regal d'un nou dia ple d'oportunitats.
Expressar: l'idea del relat es estar preparats per enfrontar-nos a la mort, no tenir-la por perque vivim disfrutant del dia i apurant-lo al màxim.
Descriure: el relat descriu el ritual del monjo a la nit, com es mentalitza de que la mort pot arribar i no el pot agafar per sorpresa i com accepta el regal d'un dia nou ple de felicitat.
Justificar: el monjo dóna raons per obrar així, al matí la taasa amunt doncs el dia comença amb noves oportunitats. A la nit, tranquils i feliços perque hem aprofitat totes les oportunitats del dia.
Pensar: són arguments raonables, entesos per qualsevol persona, quan el monjo els explica. És la vida i la mort, totes dos han de ser acceptades per la humanitat.
Expressar: l'idea del relat es estar preparats per enfrontar-nos a la mort, no tenir-la por perque vivim disfrutant del dia i apurant-lo al màxim.
Descriure: el relat descriu el ritual del monjo a la nit, com es mentalitza de que la mort pot arribar i no el pot agafar per sorpresa i com accepta el regal d'un dia nou ple de felicitat.
Justificar: el monjo dóna raons per obrar així, al matí la taasa amunt doncs el dia comença amb noves oportunitats. A la nit, tranquils i feliços perque hem aprofitat totes les oportunitats del dia.
Pensar: són arguments raonables, entesos per qualsevol persona, quan el monjo els explica. És la vida i la mort, totes dos han de ser acceptades per la humanitat.
Per Laura Díaz
