diumenge, 27 de març del 2011

Cogito, ergo sum.

De totes les coses d'aquest món, el que és inqüestionable i inamovible és la frase de Déscartes. Tot en aquest món és qüestionable, hi ha coses que semblen veritat i no ho són, es pot dubtar, pràcticament de tot, coses que semblen reals són il·lusions: imaginen un miratge en el desert, sembla tan real... però no hi podem confiar, doncs els nostres sentits ens enganyen sovint. De cop i volta, Déscartes diu una frase, una afirmació que no presenta la més mínima possibilitat de falsetat. " Si penso es perquè existeixo".

Laura Díaz.

"Penso, i llavors existeixo" és com podriem traduir la frase pronunciada pel filòsof René Descartes. La va formular ja que ell buscava la veritat de les coses i, per tant, dubtava de tot. Es va donar compte de que hi havia una cosa de la qual no podia dubtar i era que si algú dubta, aquest algú no pot dubtar de la seva pròpia existència. No estic totalment d'acord amb aquest plantejament ja que si es mira des de un altre punt de vista sembla que diqui que existeix allò que té la capacitat de pensar i no és així.

Núria Pujol.

Cogito, ergo sum... Semblen senzilles paraules escollides a l'atzar quan les traduïm per tal de poder-les entendre. Penso, per tant existeixo. Són, realment, paraules amb un significat bàsic? Podem anar més enllà? És complicat de veure però, si realment et centres en el sentit d'aquests mots, t'adones que es fa difícil trobar algun punt feble en el significat. Realment existim si pensem? O pensem i llavors existim? D'una forma més directe, més bàsica, podem dir que si estem aquí, en el present, pensant i reflexionant sobre allò que ens aporta inquietuds, aleshores, existim.

Cris Caparrós.


“Penso, després existeixo”. És la primera veritat que podem afirmar, quan ens plantegem un dubte i perquè a partir d'aquest dubte es poden fonamentar totes les altres veritats. La informació que els nostres sentits ens proporcionen no es confiable, podem ser preses d’ilusions, i res ens garantitza que el món sigui només una fantasia de la nostra consciència. Per això aquesta cita assenyala que la ment és un àmbit privilegiat per a la veritat. Quan pensem estem confirmant que existim.

Cristina Corral

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada